APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dimarts, 28 de juny de 2011

ELS GOSSOS I ELS LLOPS, d'Irène Némirovsky

Ja tornem a tenir a les mans una nova novel•la de la gran escriptora Irène Nemirovsky, coneguda sobretot per la recuperació de la novel•la Suite Francesa l’any 2006; fet que va propulsar la traducció i posterior publicació de la majoria d’obres seves editades només a França als anys 40.

Aquesta és una d’elles, publicada l’any 1940, que ens descriu la història de l’Ada i en Harry, dos cosins llunyans i de dos estatus socials completament diferents, oposats, que es coneixen fortuitament de petits: una trobada que dificilment podran oblidar.

L’Ada, la clara protagonista d’aquesta història ens descriu la seva vida de nena fins arribar a adulta, envoltada constantment de situacions difícils de suportar en el sí d’una família pobra i jueva, just en el moment en què els jueus començaven a ser perseguits.

L’Ada, mitjançant amics aconsegueix viatjar fins a París i allà comença una nova vida però sempre envoltada de silencis i de solitud, cosa que l’encoratja a descobrir un talent que porta dins: la passió per la pintura. Un fet, que més endavant li permetrà tornar a trobar-se amb Harry, i iniciar una relació amorosa.

L’autora tracta la història d’amor entre aquests dos joves amb elements de la seva pròpia experiència, com ara l’exili i la persecució; i amb una sensibilitat malenconiosa i carregada de bellesa, ressegueix la fatalitat del seu amor a través dels anys, els canvis de fortuna i els indrets on els és donat estimar-se, encara que, més fort que ells dos, els oprimeixi el prejudici de la societat i la natura-de gos o de llop- que els empeny en la vida.

dissabte, 18 de juny de 2011

EL CAMP DEL TERRISSAIRE, d'Andrea Camilleri

Andrea Camilleri ha escrit més de 20 obres de la sèrie policíaca protagonitzada pel comissari Montalbano. Camilleri situa l’acció en una petita ciutat de Sicília batejada amb el nom de Vigata; La ciutat en sí no té més importància que permetre descriure la vida dels seus habitants, la tipologia dels edificis, la relació entre la zona urbana i la rural i al mateix temps degut a la proximitat del mar aquest fa de moderador en la vida, de vegades angoixant, de Montalbano.

Montalbano, un comissari que ja ha passat dels quaranta, solter, viu en un habitatge al costat de la platja, fet que li permet anar a nedar per desestressar-se, i té una novia que viu lluny amb la qual només es relaciona de tant en tant. Disposa d’una majordoma que, a part de mantenir-li la casa neta, també cuina, i aquests cuinats són un element de riquesa gastronòmica per comprendre la cuina siciliana.

A part del comissari, els altres personatges són els diversos policies que treballen conjuntament en la resolució de cada cas. Aquí Camilleri proposa un ventall molt ben caracteritzat, des del policia faldiller, el meticulós, el propi comissari en cap que porta de corcoll a Montalbano, fins al fantàstic Catarella, subjecte que fa la feina de recepcionista, per tant no pren part en les investigacions pròpiament dites, però és el que permet fer el somriure en moments de tensió. Aquest personatge representa ser un home d’origen rural amb un parlar poc polit, i amb un vocabulari tot peculiar. Camilleri, en l’original, li dona la parla dialectal siciliana, cosa que es perd amb la traducció, però no deixa d’aportar una tendresa i dedicació encomiables.

En aquesta última publicació, el mort és trobat en una mina d’on se n’extreu creta, un tipus de pedra que es barreja amb l’argila per la fabricació de peces ceràmiques. Montalbano com sempre resol el cas, però aquesta vegada són els evangelis els que l’ajuden, quan recorda que el Camp del Terrisaire fou l’indret de la traïció de Judes.

Com en les altres obres d’aquesta col•lecció, hi ha una noia despampanant i la màfia, que junt amb tots els altres personatges, Camilleri ha creat una intriga on les passions, els enganys i traïcions formen part de la vida com si no n’ hi hagués cap altra. Ara que s’han posat de moda les novel•les policíaques nòrdiques, és d’agrair els personatges planers, sense actuacions motivades pels problemes psicològics, amb resposta directa de qui la fa la paga.