Ens trobem amb la primera novel•la d’aquesta arquitecta de Palma de l’Ebre, una autora, que ja havia fet intents literaris, però sempre en format curt, de conte, a part de diverses publicacions al Vilaweb i és a partir de la seva passió pel llenguatge que surt la idea d’escriure aquesta obra.
I efectivament, l’obra que tenim al davant és en tots els sentits un artifici del llenguatge, una obra que transmet la vida d’un petit poble de l’Ebre a través de la mirada de l’Èlia, una noia de 34 anys que torna al poble per Tots Sants amb la intenció de passar-hi el pont i evadir-se una mica de la vida a Barcelona, on la parella l’acaba de deixar i en un moment on la feina (treballa en un despatx d’arquitectura) no acaba de rutllar. Però de seguida d’arribar es retroba amb les mirades de tothom, i en un principi no s’acaba de situar, ja que el record que en té i el de les amistats que hi va deixar no s’assembla al que troba quan hi arriba. Però a mesura que passen els dies es va construint un nou món, molt millor del que ella havia imaginat en un començament i que l’ajuda a tirar endavant.
L’autora utilitza un llenguatge precís, ple de vocables de l’Ebre que ens ajuden a situar la protagonista en un moment crucial de la seva vida, quan la majoria de les amistats ja tenen la vida situada, i ella es troba en un moment, amb 34 anys, que ha de trobar un lloc propi al món. Una novel•la que ens parla de l’amor, l’amistat, la família i les oportunitats perdudes, però sempre amb ganes de tirar endavant.