Després de l’èxit del seu anterior llibre Maldito Karma (ara traduït al català), aquest autor alemany ens porta una altra obra predestinada a convertir-se en un altre èxit, ja que les dues novel•les demostren una ironia molt ben trobada, són llibres molt divertits, amb una comicitat molt aguda i que atrapen a tots els lectors que es troben pel camí. Un fet que també hi ajuda és la manca a les llibreries de les novel•les còmiques, divertides, amb sentit de l’humor, i no estic parlant de llibres d’acudits, enteneu-me.
Si en l’obra anterior el fet que desencadenava l’acció era la reencarnació d’una persona en els animals més diversos, aquí utilitza la religió per aconseguir una obra que en un primer moment pot semblar surrealista, però a mesura que vas llegint, es van desencadenant una sèrie d’esdeveniments que sí que et fan partícip de la religió catòlica però escrit amb respecte i sense deixar la ironia en cap moment.
L’obra comença quan Marie, una jove d’uns trenta anys, farta de trobar homes amb qui ha intentat relacions que mai surten bé, deixa plantat al seu promès a l’altar, i enmig del desastre provocat, va a refer-se de la decisió presa a casa del seu pare. És allà, que coneix un jove fuster que té tot el que no tenien els homes amb qui havia estat fins al moment: és atent, afectuós, amable, però només té un defecte: creu que és Jesús. En un primer moment Marie no se’l creu, però a mesura que passen els dies s’adona que el que ell li explica és veritat: que ha vingut a la terra poc abans del Judici Final.
Safier ens ofereix una descarada història sobre l’amor, la família i la tolerància on no hi falta diversió i una faula sobre l’important valor dels sentiments. Aspectes que no donem tanta importància avui en dia.
