APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dimarts, 23 de febrer del 2010

El meu cor cap a tu per sempre. Premi Marian Vayreda 2009

David Nel·lo, nascut a Barcelona el 1959, és l’autor d’aquesta novel·la ambientada en una petita illa d’un arxipèl·lag del sud-oest d’Irlanda. La Gran Blasquet, que és la més gran de les illes, fou habitada fins al 1953, quan el govern irlandès n’evacuà les 22 persones que encara hi vivien. Fins llavors, havien estat les dures condicions de vida dels seus habitants i l’emigració als Estats Units qui en va marcar el continuat despoblament.

El meu cor cap a tu per sempre és la frase que feien servir els habitants de l’illa, per donar a entendre l’amor cap a una altra persona o en aquest cas cap a aquest indret. La Gran Blasquet, una illa colpejada per l’Atlàntic, el vent i les tempestes, és un dels protagonistes d’aquesta novel·la junt amb Liam Kelly i de manera més secundaria la resta d’habitants de l’únic poble d’aquesta illa amb una geografia poc amable, i incomunicada durant molta part de l’hivern a causa de les tempestes.

Els habitants hi portaven una vida de subsistència, presoners, en certa manera de les seves creences i dels pocs recursos que l’entorn els permetia: la pesca, el conreu de patates i l’extracció de torba, que marquen fortament les relacions i les dependències.

En un hospital de Mallorca, Liam Kelly a les portes de la mort, fa un repàs de la seva infantesa i adolescència. És a través d’ell que anem coneixent les vicissituds de tots i cada un dels habitants de la Gran Blasquet: la mestra, una noia jove que encén el cor de Liam; els pares, els germans i els amics hi són descrits d’una manera que reflexa una certa poesia però que no per això amaga la duresa de la vida.

La mort, malgrat el tràngol que representa, i més en una comunitat tan petita, és un esdeveniment que comporta un trasbals considerable. Se’ns descriu el trasllat d’un cos al cementiri d’Irlanda, ja que l’illa no en té, des de Cap Dingle travessant l’estret de Blasquet amb unes petites i rudimentàries embarcacions a rems, anomenades naombog, com una proesa.

David Nel·lo, conegué Irlanda i també la Gran Blasquet com un indret verge, ja que fa anys que no hi viu ningú, però en queden les restes de les edificacions. La fascinació que sent Nel·lo per aquest indret el porta a escriure aquesta novel·la tot recordant uns costums perduts, una llengua, el gaèlic, i uns homes i unes dones que per sobreviure no escatimen esforços. Hi és present, gairebé de manera simultània el sofriment i l’alegria, la vida i la mort, la il·lusió i la tristesa, però mai sense perdre l’esperança acompanyada de l’enyor. El meu cor cap a tu per sempre.