APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dimarts, 15 de novembre del 2011

UN INTRÚS A L'ESTANY, de Joan Marcé

Joan Marcé, arquitecte de professió arriba a les llibreries amb Un intrús a l'estany.
El fil narratiu gira entorn al biòleg català Ramon Verdaguer, que treballa al New Jersey Biological Institute en un projecte d'investigació sobre el genoma humà. La bona etapa que viu, però, s'estronca quan fa una troballa casual i desconcertant que aixecarà interessos soterrats. La mort d'un amic matemàtic i la desaparició de la seva xicota, a més, el faran renunciar al projecte i tornar a Banyoles. La multinacional on treballa, però, el segueix per saber fins on ha arribat amb les seves investigacions per fer-lo callar i apropiar-se de la seva troballa.
Ens trobem davant d’un thriller intrèpid, implacable, d’aquells llibres que en només començar la trama, ja comença l’aventura, les amenaces, el perill dels protagonistes perseguits pels grans malèfics, pels dolents en majúscula. Una trama que no pots deixar, on a cada pàgina vas trobant nous  interrogants que el protagonista ha d’anar responent però sense deixar, en cap moment, l’acció. Una novel·la amb tots els ets i uts, que sembla treta d’algun famós escriptor nord-americà, però no senyor, ens trobem davant d’un arquitecte afincat a Besalú, que des de fa uns anys ha agafat afició a la literatura i ha escrit la seva primera novel·la, aquesta.
Cal comentar que aquesta és la primera part d’una trilogia que esperem poder continuar gaudint,  amb les aventures de Ramon Verdaguer com a protagonista .

divendres, 4 de novembre del 2011

EL CEL QUE ENS QUEDA, d'Alejandro Palomas

Després de l’èxit de Tanta vida l’any 2008, Alejandro Palomas ens retroba amb una nova novel·la femenina, poètica, de retrobament familiar, amb els sentiments a flor de pell i amb una manera d’expressar-ho molt encertada.
El cel que ens queda és la història de quatre dones: una àvia de noranta-tres anys, una mare i dues filles, l’Agnès i la Bea. La història comença en el moment en què la Bea marxa de Menorca (on viu amb la seva mare i la seva àvia) cap a Copenhaguen on l’Agnès hi viu i on intenta recuperar-se d’un cop brusc a la seva vida. La Bea intenta ajudar a la seva germana, però el moment màgic de la novel·la arriba per Nadal, quan l’àvia i la mare deixen Menorca per anar a passar les festes amb les seves filles.
És una història de tendresa, de moments difícils de superar, d’amor de mares a filles, d’àvies a nétes i entre germanes però sobretot és una novel·la d’emocions. De paraules esquivades, de converses que no vols escoltar perquè saps que et faran mal, d’intents de fugida i de paraules que poden fer mal però que sempre acaben curant.