APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dimecres, 1 de desembre de 2010

JESÚS M'ESTIMA / JESÚS ME QUIERE, de David Safier

Després de l’èxit del seu anterior llibre Maldito Karma (ara traduït al català), aquest autor alemany ens porta una altra obra predestinada a convertir-se en un altre èxit, ja que les dues novel•les demostren una ironia molt ben trobada, són llibres molt divertits, amb una comicitat molt aguda i que atrapen a tots els lectors que es troben pel camí. Un fet que també hi ajuda és la manca a les llibreries de les novel•les còmiques, divertides, amb sentit de l’humor, i no estic parlant de llibres d’acudits, enteneu-me.

Si en l’obra anterior el fet que desencadenava l’acció era la reencarnació d’una persona en els animals més diversos, aquí utilitza la religió per aconseguir una obra que en un primer moment pot semblar surrealista, però a mesura que vas llegint, es van desencadenant una sèrie d’esdeveniments que sí que et fan partícip de la religió catòlica però escrit amb respecte i sense deixar la ironia en cap moment.

L’obra comença quan Marie, una jove d’uns trenta anys, farta de trobar homes amb qui ha intentat relacions que mai surten bé, deixa plantat al seu promès a l’altar, i enmig del desastre provocat, va a refer-se de la decisió presa a casa del seu pare. És allà, que coneix un jove fuster que té tot el que no tenien els homes amb qui havia estat fins al moment: és atent, afectuós, amable, però només té un defecte: creu que és Jesús. En un primer moment Marie no se’l creu, però a mesura que passen els dies s’adona que el que ell li explica és veritat: que ha vingut a la terra poc abans del Judici Final.

Safier ens ofereix una descarada història sobre l’amor, la família i la tolerància on no hi falta diversió i una faula sobre l’important valor dels sentiments. Aspectes que no donem tanta importància avui en dia.

diumenge, 21 de novembre de 2010

LA LLISTA, de Laia Fàbregas

Fa poc més d’un mes que ens ha arribat a les llibreries l’última novel•la de la barcelonina afincada a Holanda, Laia Fàbregas, ja coneguda al nostre país per la seva última obra, La nena dels nou dits, publicada per editorial Amsterdam, la mateixa editorial que ara li publica La llista. Cal constatar que aquesta jove promesa escriu en holandès i és després de rebre nombroses crítiques de la seva primera obra i ara d’aquesta, que ella mateixa en fa la traducció al català.

A La llista ens trobem inicialment, un alter ego de l’autora, una jove que fa el viatge de Barcelona a Amsterdam i és en aquest vol que coincideix amb un avi extremeny i durant el trajecte parlen una mica de les seves vides. Ell, ja gran li comenta que va a veure el seu fill gran per portar-li una capsa de fusta. Però durant l’aterratge ell mor, i ella es queda amb la capsa sense saber perquè.

Però el més interessant de la novel•la és la vida d’ella i com des de fa un temps, es passa els dies que no treballa buscant persones que apareixen en una llista on hi surten 100 noms. Des d’aquest moment el lector es troba encuriosit per esbrinar què és aquesta llista, d’on ha sortit, què hi té a veure ella amb aquesta llista...Però la novel•la està estructurada de manera que cada capítol la veu narrativa canvia, ara ella, ara ell, així que l’autora aconsegueix mantenir el misteri i la intriga durant tot el llibre, sense deixar que s’escapi cap paraula, cap pàgina aconseguint que el lector no pugui parar de llegir, i que en el moment que pari, en el final del llibre, es quedi amb la boca oberta tot sorprès.

dimarts, 2 de novembre de 2010

ELS LLADRES DEL CIGNE, d'Elizabeth Kostova

No havia llegit l’anterior novel·la d’aquesta autora, L’Historiador, el tema no m’era atractiu. La lectura és un plaer i, si l’interès per l’argument, les descripcions o altres aspectes no t’absorbeixen i el cervell no queda abstret de l’entorn de manera que cap  situació exterior no faci desviar els ulls de les pàgines que tens al davant no cal que es persisteixi en la lectura. Per aquest motiu vaig començar a llegir Els lladres del cigne amb una mica de recança, però amb poques pàgines llegides ja estava immersa en el món i les vides que s’hi descriuen.

Hi ha dos protagonistes, un psiquiatre, l’Andrew Marlow i un pintor, en Robert Oliver. L’Andrew té com a pacient a en Robert i per ajudar-lo a superar la situació en què es troba, no parla, inicia una recerca en l’entorn familiar i laboral dels últims anys.

En Robert, pintor famós, manifesta una fixació malaltissa per una dona que de fa un temps és la protagonista de la majoria dels seus quadres. Qui és aquesta misteriosa i guapa jove vestida segons el gust de finals de s. XIX?

Tant els companys de treball d’en Robert, que dóna classes a la universitat, com la seva exdona i posteriorment la seva amant, aporten un fragment de la seva vida i contribueixen a definir el personatge, de manera que poquet a poquet en endinsem en les angoixes, manies i per altra banda honestedat del personatge.

Però el que realment encisa i absorbeix és la descripció dels processos en la creació d’un quadre, el color, la llum, el significat del que es representa, les hores de feina, no és senzill fer un quadre, al mateix temps que ensenya a interpretar, a fer una lectura del que ha volgut indicar l’autor així com hi reflecteix el seu estat d’ànim.

Però hi ha quelcom més. Els dos protagonistes viuen al segle XX-XXI mentre que la noia que captiva els sentits del protagonista és de finals del S XIX. El canvi de to en la veu del psiquiatre o en la de Beatrice de Clerval està perfectament aconseguit. Aquesta jove, casada i amb benestar econòmic, en una societat encotillada on és mal vist que una dona pinti, es mostra amb una dolcesa i per altra banda amb una fermesa que li permet tirar endavant amb la seva afició.

És una obra coral, molt ben estructurada, on l’autora ha sabut compaginar aspectes tant diferents com la pintura impressionista i la psiquiatria, la vida actual i la de fa un segle.
Fascinant.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

ÀNGEL CAIGUT, d'Åsa Schwarz

Ens trobem amb un thriller on l’ecologisme hi té un paper rellevant, doncs la seva protagonista, la Nova Barakel, una jove de 19 anys que acaba de perdre la seva mare, és una activista de Greenpeace, que junt amb un parell d’amics amb les mateixes inquietuds, duu més enllà la simple protesta pacífica i decideix violar el domicili del president de Vattenfall, unes de les companyies més grans i més contaminants de Suècia, per fer-hi unes pintades de denúncia. Però enlloc de trobar-se’l buit, descobreix que tant el president, com la seva dona i el gos, han estat brutalment assassinats.

Això la convertirà en la principal sospitosa per a la policia, amb l’Amanda com a cap de la investigació del cas, alhora que apareix un altre president d’una multinacional assassinat. La Nova iniciarà una fugida per tal de no ser detinguda, mentre intenta trobar respostes que demostrin que ella no hi va tenir res a veure. L’estranya herència de la seva mare, així com uns escrits amb referències al gènesi bíblic, posaran sobre la pista a la Nova, relacionant aquests misteriosos crims amb la mort de la seva mare d’una manera sorprenent.

La novel•la està plena d’acció i amb uns clars protagonistes femenins: la Nova Barakel, que porta una vida ecològicament sostenible, manté certes semblances amb la coneguda Lisbeth Salander, protagonista de la saga Millennium de Stieg Larsson; i l’Amanda, que viu obsessionada per la seva feina, i manté una relació peculiar amb un metge forense, en Moses, però que no té clar si hi té futur o no, i que tindrà un pes important en la resolució de la novel•la.

Àngel Caigut és la tercera novel•la de la sueca Åsa Schwarz, però la primera que es publica al nostre país, tant en català com en castellà. L’autora havia treballat anteriorment en el sector de la informàtica abans de dedicar-se plenament a ser escriptora.

dilluns, 27 de setembre de 2010

EL CEL ÉS BLAU, LA TERRA BLANCA, d'Hiromi Kawakami

Després d'unes setmanes de vacances, tornem a encetar el curs amb noves crítiques que esperem que us resultin interessants.

Aquí ens trobem amb la primera novel•la traduïda al català de Hiromi Kawakami, tota una descoberta pels lectors. Al Japó va obtenir el Premi Tanizaki i va ser adaptada al cinema amb gran èxit.

L’autora ens presenta una història escrita amb molta naturalitat, usant una prosa senzilla, detallada, on els sentiments dels dos protagonistes afloren a poc a poc i on a mesura que s’avança en la lectura es va coneixent el que els envolta però sense pressa, com si el temps s’aturés en cada capítol perquè es pugui gaudir de la manera com l’autora ens presenta l’ambient en què viuen els personatges i sobretot, els sentiments canviants. Només t’adones del passar dels dies per la manera com ens descriu la natura amb tota la seva esplendor: l’època de les pluges, anades a buscar bolets, com contemplen els ocells que els envolten i com creixen les plantes i arbres del jardí.

Hi ha dos protagonistes, la Tsukiko, que amb 38 anys porta una vida del tot solitària, i el seu vell mestre de japonès, Harutsuna, que es retroba amb ella després d’anys sense veure’s. És llavors quan s’adonen que tenen gustos i aficions comunes i que, amb les trobades (sempre casuals) gaudeixen de la companyia un de l’altre.

L’autora ens descriu una història d’amor que desafia totes les convencions, que no resulta estranya per cap dels dos i que sorprèn al lector per la manera com els protagonistes descobreixen l’amor i la felicitat.

diumenge, 11 de juliol de 2010

CONTRA EL VENT DEL NORD, de Daniel Glattauer

Fa poc més d’un mes que ha arribat a les llibreries una novel•la que no deixa indiferent. És una obra fora del comú de la resta de novel•les que ens arriben a les mans últimament. Es tracta de la traducció de l’última obra de l’autor alemany Daniel Glattauer, finalista del prestigiós German Book Price, amb uns 850.000 exemplars venuts.

Aquesta novel•la, de format epistolar, s’inicia en el moment que Leo Leike rep per error un email d’una desconeguda, l’Emmi. Ell, com que és educat li contesta, i ella, que s’hi sent atreta, l’hi torna resposta. A partir d’aquest moment comença un joc d’emails, que tot i que decideixen no explicar-se res de la vida privada es va convertint en una història plena de sentiments (a vegades amorosos), d’emocions fortes, directes, però que no saben si poden anar més enllà del món virtual.

En el moment en què comença la història, en Leo s’acaba de separar de la seva parella, i en canvi, l’Emmi està feliçment casada, cosa que en Leo no para de repetir-li constantment. Aquesta és l’única cosa que saben de les seves vides, i a partir d’aquí van construint un diàleg que no pots parar de llegir. És un llibre fresc i divertit.

En aquesta novel•la hi trobem uns emails amb un joc literari que té tots els ets i uts, en què cada email és literatura pura, que cada sentiment i emoció és descrit amb les paraules adequades i on el joc amorós inicial es fa palès a mesura que passen els dies.

Per acabar, només comentar que ja està a punt la segona part, que també publicarà La Campana i tindrà per títol Cada set onades.

dilluns, 14 de juny de 2010

A GUST AMB LA VIDA, d'Anna Gavalda

Després de dos anys d’espera per fi tenim aquí el nou llibre de l’escriptora francesa Anna Gavalda, A gust amb la vida. L’autora va començar publicant el recull de contes M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc, obra que a França va obtenir el premi Grand Prix RTL-Lire 2000 i la seva trascendència va ser tan gran que es va traduir a 36 llengües. Però aquí a casa nostra no va ser fins a la publicació de la novel.la Junts i prou, quan va aconseguir un èxit més que mereixedor. Dos anys després es publica El consol, just en el moment en que Junts i prou es traslladat al cinema on va tenir molt públic i bones crítiques.

Als lectors aficionats a la seva literatura ens ha agradat molt tornar a trobar una altra novel•la seva al mercat la qual no ha defraudat en absolut.

Acostumats a trobar-nos amb personatges tristos, un xic melancòlics, però amb ganes de tirar endavant, l’autora aquesta vegada ha creat una novel•la diferent de les anteriors. Aquesta és del tot estiuenca, jove, fresca, amb poques pàgines, fàcil de llegir i que atrau de seguida per la seva quotidianitat i humanitat.

En aquesta obra és el retrobament de quatre germans, en Simon, la Garance i la Lola, que just quan ha de començar la cerimònia d’un casament que intueixen que serà del tot avorrit, se’n van a buscar al seu germà petit Vincent, que treballa com a guia turístic en un antic castell.

D’aquesta manera deixen enrere les obligacions, els fills, la parella, el divorci i reviuran els feliços dies d’infantesa, on tots quatre feien les mil i una malifetes i seran capaços de recuperar la sinceritat i la complicitat perdudes.

divendres, 11 de juny de 2010

LA MECÀNICA DEL COR, de Mathias Malzieu

Mathias Malzieu ( Montpellier, 1974 ) cantant del grup de pop Dionysos, és l'autor d'aquesta novel·la. La seva obra comprèn diversos títols amb els quals ha obtingut el reconeixement i l’èxit. La mecànica del cor, editada el 2009, ha estat reconeguda durant 20 setmanes com el primer supervendes a França. El cineasta Luc Besson n’ha comprat els drets cinematogràfics per fer-ne una adaptació en format d’animació amb la col•laboració de l’il•lustrador Joam Sfar. I és que aquesta petita obra mestra es mereix la difusió en tota mena de formats. L’amor, la nostàlgia, la tristesa amb l’esperança sempre present, la lluita sense defalliment, encoratgen a continuar llegint sense perdre una paraula.

Un dia d’abril de 1874, un dia de neu i gel, fred a més no poder, neix en Jack a casa la doctora Madeleine. El nen neix amb un defecte al cor, no sembla que pugui sobreviure i per aquest motiu és abandonat per la seva mare. La Madeleine sempre ajuda als cors espatllats i en aquest cas hi troba solució: implanta a en Jack un rellotge de cucut que li ajuda a portar el ritme del batec. El nen sobreviu i la doctora se l’afilla.

En Jack va creixent sota la vigilància de la Madeleine però amb tant de zel que pràcticament en Jack queda presoner de les condicions imposades:

- No tocar les agulles del rellotge implantat

- Dominar la ràbia

- No enamorar-se mai

Si trenca alguna d’aquestes normes el cor li pot fallar. Però com sempre passa, per aprendre s’ha d’errar, i en Jack s’enamora de la petita Acàcia, una ballarina andalusa que es troba actuant a Edimburg. És tant forta la passió que sent que ho abandona tot i la segueix cap Espanya.

És en aquesta recerca que la novel•la ens apropa a diversos personatges que van orientant i formant la vida d’en Jack. Sempre a punt de retrobar-se i sempre lluny d’ella. Totes les pàgines traspuen l’angoixa de l’amant, els entrebancs per apropar-se a la seva estimada. La Madeleine amb les condicions imposades no pot evitar que acabi sofrint per amor, perquè la vida és així.

dimecres, 19 de maig de 2010

L'ILLA DE L'ÚLTIMA VERITAT, de Flavia Company

Mattew Prendel, un prestigiós metge de Nova York i més tard professor a la Universitat de Columbia, es pren un any sabàtic per realitzar una travessa marina amb el seu veler, l’acompanyen els seus amics en Frank i la Katy. Quan bordegen les costes africanes pel Golf de Guinea són víctimes d’un atac pirata, del qual només se’n salva Prendel. Després de 5 anys del naufragi, aquest apareix per Nova York molt canviat i sense cap ganes d’explicar què ha passat durant aquest temps.

Prendel coneix, en una festa, a la Phoebe Westore catedràtica de literatura, amb la qual de seguida intima i en poc temps són amants. Aquesta relació durarà 7 anys. En el moment que Prendel es troba a punt de morir se sincera explicant la seva aventura amb la condició de que no es doni a conèixer fins que no hagi mort.

La novel•la de 140 pàgines, es llegeix en poques hores, condensada en tres apartats i un epíleg la història d’aquests 5 anys. L’atac pirata, la subsistència en una illa deserta i com en sobreviu. És precisament en aquests capítols on l’anàlisi de la condició humana, la relació que té Prendel amb en Nelson Souza, un dels pirates que també ha caigut a l’aigua, aconsegueix enganxar al lector. La relació entre víctima i botxí avança a poc a poc mentre es van descobrint aspectes de les dues vides abans que les circumstàncies els portessin a conviure. La tensió es manté en totes les pàgines fins a un desenllaç sorprenent.

L’autora, Flavia Company, nascuda a Buenos Aires el 1963, llicenciada en Filologia Hispànica, aconsegueix una petita joia descobrint en petites dosis la trama de la novel•la aconseguint mantenir la sorpresa en cada pàgina. Company és autora també de Llum de gel, Ni tu, ni jo ni ningú traduïdes al català, i en castellà Dame placer i La mitad sombria.

dimecres, 28 d’abril de 2010

ELS LLIBRES MÉS VENUTS - SANT JORDI 2010 - TOP 10

 -FICCIÓ CATALÀ-
  
1. SE SABRA TOT.  XAVIER BOSCH. PROA. 
2. CRACKOVIA DE LES 6 COPES.  EL AA.VV. COLUMNA. 
3. RERE ELS MURS.  NÚRIA ESPONELLÀ. COLUMNA. 
4. TENIM UN NOM.  VICENÇ VILLATORO. PLANETA. 
5. AURORA BOREAL.  ASA LARSSON. COLUMNA.
6. L'HIPNOTITZADOR.  LARS KEPLER. AMSTERDAM.
7. ELS CONVIDATS.  EMILI TEIXIDOR. COLUMNA. 
8. UNA FAMILIA FORA DE SERIE. SILVIA SOLER. COLUMNA. 
9. TOT EL QUE PODRIEM HAVER ESTAT TU I JO SI NO FOSSIM TU I JO.  ALBERT ESPINOSA. ROSA DELS VENTS 
10. MALETES PERDUDES.  JORDI PUNTÍ. EMPÚRIES


    
-FICCIÓ CASTELLÀ-   
     
1. EL ASEDIO. ARTURO PÉREZ REVERTE.
ALFAGUARA. 
2. EL HIPNOTISTA. LARS KEPLER.
PLANETA. 
3. EL TIEMPO ENTRE COSTURAS. MARIA DUEÑAS.
TEMAS DE HOY. 
4. EL SIMBOLO PERDIDO. DAN BROWN.
PLANETA.
5. DIME QUIEN SOY. JULIA NAVARRO.
PLAZA Y JANÉS. 
6. LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES. STIEG LARSSON.
DESTINO. 
7. VENGANZA EN SEVILLA. MATILDE ASENSI.
PLANETA. 
8. TODO LO QUE PODRIAMOS HABER SIDO TU Y YO SI NO FUERAMOS TU Y YO. ALBERT ESPINOSA.
GRIJALBO. 
9. UN REGALO EXTRAORDINARIO. DANIELLE STEEL.
PLAZA Y JANÉS. 
10. AGATHA CHRISTIE LOS CUADERNOS SECRETOS AGATHA. JOHN CURRAN.
SUMA DE LETRAS.



    
-NO FICCIÓ CATALÀ-  

1. VIATGE D'ANADA I TORNADA. GERARD PIQUÉ.
ED. 62.
2. LA MASCARA DEL REI ARTUR. PILAR RAHOLA.
MAGRANA. 
3. DONCS JO HO VEIG AIXI. XAVIER SALA I MARTIN.
ROSA DEL VENTS. 
4. EN L'ESCENA DEL CRIM. CLÀUDIA PUJOL.
COLUMNA. 
5. A PEU PER L'ALTA GARROTXA. NIL JAILE.
COSSETÀNIA. 
6. EL CEL ES BLANC I BLAU. AA.VV.
ARA LLIBRES. 
7. ENS HEM FET GRANS. AA.VV.
ARA LLIBRES.
8. LA LLEI DEL MIRALL. YOSHINORI NOGUCHI.
COMANEGRA. 
9. UN SOMNI PER ALS MEUS FILLS. JOAN LAPORTA.
ANGLE. 
10. EN EFECTIU O AMB TARGETA? CARLES TORRECILLA i JORDI BASTÉ.
COLUMNA.  



    
- NO FICCIÓ CASTELLÀ -  
     
1. EL VIAJE AL PODER DE LA MENTE. EDUARD PUNSET. DESTINO. 
2. SIGO DICIENDO. LOS MONOLOGOS DE LA SEXTA. ANDREU BUENAFUENTE.
PLANETA. 
3. MAS VALE PEDIR PERDON QUE PEDIR PERMISO. JORDI ÉVOLE.
PLANETA. 
4. MIL MILLONES DE MEJILLONES. TEMAS DE HOY.
PLANETA. 
5. PUES YO LO VEO ASI. XAVIER SALA Y MARTIN.
PLAZA Y JANES. 
6. LIDERAZGO GUARDIOLA. DESCUBRE LOS SECRETOS DE SU ÉXITO. J.CARLOS CUBEIRO; LEONOR GALLARDO.
ALIENTA. 
7. PIENSA ES GRATIS. JOAQUIN LORENTE.
PLANETA. 
8. EL BENEFICIO. ÀLEX ROVIRA.
AGUILAR. 
9. INOCENCIA RADICAL. ELSA PUNSET.
AGUILAR. 
10. LA CRIANZA FELIZ. ROSA JOVE.
ESFERA DE LOS LIBROS.

dissabte, 17 d’abril de 2010

MALETES PERDUDES, de Jordi Puntí

Jordi Puntí, autor conegut per diversos reculls de contes, Pell d’armadillo i Animals Tristos entre d’altres, acaba de fer el pas gegant d’escriure una novel•la, molt completa, complexa però d’aquelles en què no et perds.

Maletes perdudes narra la història de quatre germans fills del mateix pare però de mares diferents. Tots quatre viuen a ciutats diferents d’Europa, i no es coneixen entre ells tot i que es diuen igual: Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol. Fa molts anys que el seu pare, en Gabriel, els va abandonar, i ara, arran d’un fet inesperat es troben i decideixen buscar-lo tot i que no tenen la mínima pista d’on para.

Aquesta novel•la, que podria semblar un embolic de noms, de personatges i de ciutats no ho és en absolut. Puntí ha sabut situar-los cada un a la seva ciutat respectiva i explicant-nos les seves històries aconsegueix atrapar-nos, identificar-nos en cada un d’ells i gaudir d’un temps que va des de mitjans dels anys 60 fins a l’actualitat.

Puntí canvia de narrador, avança i retrocedeix en el temps, anticipa i amaga dades, organitza seqüències, dissemina pistes falses i planifica el•lipsis perquè els lectors gaudim amb la intensitat que es mereix. L’autor ha preparat un camí ple de caixes de sorpresa d’amistats i de famílies que apareixen ara si ara també; un món on tot el que podria ser negatiu, amb un gest irònic o simpàtic esdevé positiu i amb gràcia.

Dins del gran volum de llibres que es publiquen avui en dia (i ara encara més, ja que s’apropa Sant Jordi) cal no perdre’s un llibre com aquest. És d’aquells que perduren en les llibreries gràcies a la bona literatura. Cal saber trobar-lo per tal de gaudir-ne una bona estona.

diumenge, 11 d’abril de 2010

SE SABRÀ TOT, de Xavier Bosch. Premi Sant Jordi 2009

Després de 12 anys de silenci literari, Xavier Bosch, conegut periodista que actualment presenta el programa Àgora a TV3, ens porta aquesta novel•la construïda al voltant d’un món que ell entén molt bé: el de la comunicació, i més concretament el d’un diari, que com a ex director de l’Avui, coneix a la perfecció.

La novel•la gira a l’entorn d’en Dani Santana, periodista presentador d’un canal de notícies de televisió del grup Blanco, que entra com a director del diari Crònica per tal de donar-li un nou impuls i augmentar-ne la difusió davant dels altres diaris de la ciutat. Però no tindrà la feina fàcil per les pressions que rep principalment del director general del grup, l’Artur Biosca, sobre el què s’ha de publicar i el què no.
Un dels redactors més destacats del diari, el Senza, cap de la secció de societat, utilitza les seves fonts per investigar el terrorisme islamista a Barcelona, fet que aportarà al diari bones exclusives, però un disgust creixent dins el grup Blanco. Però darrere de tot això hi ha altres interessos, que influeixen en el desenllaç de l’obra i porten a la dimissió d’en Dani com a director del diari, fet amb el qual comença la novel•la.

Ambientada a la Barcelona abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, Bosch teixeix una trama on es barregen la corrupció política, el tràfic d’influències, la lluita pel poder i el terrorisme d’Al-Qaida, a través d’uns personatges que lluiten per mantenir els seus secrets ocults, on res és el que sembla i com bé es repeteix al llibre diverses vegades, “tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida”.

Una novel•la molt recomanable, de fàcil lectura i amb gran recorregut, que esdevindrà molt probablement, uns dels llibres estrella de la diada de Sant Jordi d’enguany.

divendres, 9 d’abril de 2010

A PEU PER L'ALTA GARROTXA de NIL JAILE

Avui divendres 9 d'abril, a les 8 del vespre, es presenta el llibre "A peu per l'Alta Garrotxa" d'en Nil Jaile, al Centre Excursionista d'Olot. 

La seu del Centre Excursionista d’Olot (Passeig Blay, 5) és la seu escollida per la presentació el divendres 9 d’abril a les 20 h del llibre A peu per l’Alta Garrotxa (Cossetània Edicions, 2010) de Nil Jaile i Casademont.
L’obra, guanyadora del IX Premi Vèrtex, Premi que anualment convoca l’editorial Cossetània i la FEEC, és un recull d’excursions on es pretén donar a conèixer la gran amplitud de l’Alta Garrotxa, un paradís natural aïllat i tradicionalment desconegut. Un llibre que ens farà descobrir tant raconades sublims des d’un punt de vista paisatgístic com arquitectònic o històric.
La presentació, a la qual poden assistir-hi tots els interessats, anirà a càrrec de Nil Jaile, l’autor de la guia, i de Dani Planas, el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

Informació elaborada per l’Àrea de Comunicació de la FEEC

dijous, 8 d’abril de 2010

PAPALLONES DE SANT JORDI 2010

Ens han arribat papallones voladores com les que teníem aquest nadal passat, amb la novetat d'estar decorades amb motius de la diada de Sant Jordi. Són una edició especial, i les unitats són limitades. Us adjunto una imatge de mostra.

 

 

dimarts, 23 de març de 2010

Presentació del llibre RERE ELS MURS, de Núria Esponellà

Rere els murs, ha estat el darrer guanyador del premi Néstor Luján de novel·la històrica.
L'acte serà presentat pel periodista David Escamilla i la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Olot Anna Torrent, i comptarà amb la presència de la Núria Esponellà, autora del llibre.

'Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat... Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home sever i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del comte d'Empúries i el vescomte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics. En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans no arribi el Jubileu. Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats...'

Dissabte 27 de març de 2010
A les 7 del vespre
Sala d'actes de Can Trincheria - OLOT

Presentació del llibre EL QUE ES MENJAVA A CASA, de Carles Ginès

'El que es menjava a casa' arreplega l'experiència gastronòmica de tres generacions d'una família gironina. La cuina que s'hi recull és tan curiosa com de procedència difícil de definir: cuina empordanesa, cuina marinera de l'Empordanet, cuina dels tapers de les Gavarres, tocs de cuina francesa... És, en suma, la cuina que es feia a Girona i als seus voltants fa una colla d'anys.


A l'acte, hi intervindran en Pep Nogué i el propi autor, en Carles Ginès.


Divendres 26 de març de 2010
A 2/4 de 8 del vespre
Sala d'actes de Can Trincheria - OLOT

'INVISIBLE' de Paul Auster

Novament ens trobem amb l’última novel·la de Paul Auster, aquest conegudíssim escriptor novaiorquès, que llibre rere llibre no deixa de fer ús dels temes recurrents, com la metaliteratura, en què el protagonista (escriptor), està bloquejat en el seu últim llibre, que és el que nosaltres, lectors, estem llegint.


En aquesta ocasió, però, hi trobem un Auster que ens desenvolupa, sense cap mena de dubte els misteris de la vida, en què els vicis, les obsessions i sobretot el sexe hi és present d’una manera més que evident. És un llibre on els sentiments són el protagonista per excel·lència, sobretot quan en el protagonista (un jove estudiant de literatura anomenat Adam Walker) es veu immers en un triangle pervers en el moment en què un professor francès, Rudolf Born i la seva estranya i seductora parella es fixen amb ell, i li proposen crear una revista literària.

Però en aquesta novel·la res no és el que sembla, i l’enigmàtic Born resulta més perillós del que Walker s’havia imaginat.

A partir d’aquest fet, l’autor aconsegueix enganxar-nos a aquesta novel·la escrita per tres veus narratives, on l’acció viatja en el temps entre 1967 i 2007, i se situa tant a Nova York, París, i també en una petita i estranya illa del Carib.

Però el que ens manté la intriga és la utilització de les tres veus narratives, ja que cada una té una versió diferent dels fets que van passar al 1967 i l’autor fa que la veritat sigui invisible.

dimarts, 23 de febrer de 2010

El meu cor cap a tu per sempre. Premi Marian Vayreda 2009

David Nel·lo, nascut a Barcelona el 1959, és l’autor d’aquesta novel·la ambientada en una petita illa d’un arxipèl·lag del sud-oest d’Irlanda. La Gran Blasquet, que és la més gran de les illes, fou habitada fins al 1953, quan el govern irlandès n’evacuà les 22 persones que encara hi vivien. Fins llavors, havien estat les dures condicions de vida dels seus habitants i l’emigració als Estats Units qui en va marcar el continuat despoblament.

El meu cor cap a tu per sempre és la frase que feien servir els habitants de l’illa, per donar a entendre l’amor cap a una altra persona o en aquest cas cap a aquest indret. La Gran Blasquet, una illa colpejada per l’Atlàntic, el vent i les tempestes, és un dels protagonistes d’aquesta novel·la junt amb Liam Kelly i de manera més secundaria la resta d’habitants de l’únic poble d’aquesta illa amb una geografia poc amable, i incomunicada durant molta part de l’hivern a causa de les tempestes.

Els habitants hi portaven una vida de subsistència, presoners, en certa manera de les seves creences i dels pocs recursos que l’entorn els permetia: la pesca, el conreu de patates i l’extracció de torba, que marquen fortament les relacions i les dependències.

En un hospital de Mallorca, Liam Kelly a les portes de la mort, fa un repàs de la seva infantesa i adolescència. És a través d’ell que anem coneixent les vicissituds de tots i cada un dels habitants de la Gran Blasquet: la mestra, una noia jove que encén el cor de Liam; els pares, els germans i els amics hi són descrits d’una manera que reflexa una certa poesia però que no per això amaga la duresa de la vida.

La mort, malgrat el tràngol que representa, i més en una comunitat tan petita, és un esdeveniment que comporta un trasbals considerable. Se’ns descriu el trasllat d’un cos al cementiri d’Irlanda, ja que l’illa no en té, des de Cap Dingle travessant l’estret de Blasquet amb unes petites i rudimentàries embarcacions a rems, anomenades naombog, com una proesa.

David Nel·lo, conegué Irlanda i també la Gran Blasquet com un indret verge, ja que fa anys que no hi viu ningú, però en queden les restes de les edificacions. La fascinació que sent Nel·lo per aquest indret el porta a escriure aquesta novel·la tot recordant uns costums perduts, una llengua, el gaèlic, i uns homes i unes dones que per sobreviure no escatimen esforços. Hi és present, gairebé de manera simultània el sofriment i l’alegria, la vida i la mort, la il·lusió i la tristesa, però mai sense perdre l’esperança acompanyada de l’enyor. El meu cor cap a tu per sempre.