Maletes perdudes narra la història de quatre germans fills del mateix pare però de mares diferents. Tots quatre viuen a ciutats diferents d’Europa, i no es coneixen entre ells tot i que es diuen igual: Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol. Fa molts anys que el seu pare, en Gabriel, els va abandonar, i ara, arran d’un fet inesperat es troben i decideixen buscar-lo tot i que no tenen la mínima pista d’on para.
Aquesta novel•la, que podria semblar un embolic de noms, de personatges i de ciutats no ho és en absolut. Puntí ha sabut situar-los cada un a la seva ciutat respectiva i explicant-nos les seves històries aconsegueix atrapar-nos, identificar-nos en cada un d’ells i gaudir d’un temps que va des de mitjans dels anys 60 fins a l’actualitat.
Puntí canvia de narrador, avança i retrocedeix en el temps, anticipa i amaga dades, organitza seqüències, dissemina pistes falses i planifica el•lipsis perquè els lectors gaudim amb la intensitat que es mereix. L’autor ha preparat un camí ple de caixes de sorpresa d’amistats i de famílies que apareixen ara si ara també; un món on tot el que podria ser negatiu, amb un gest irònic o simpàtic esdevé positiu i amb gràcia.
Dins del gran volum de llibres que es publiquen avui en dia (i ara encara més, ja que s’apropa Sant Jordi) cal no perdre’s un llibre com aquest. És d’aquells que perduren en les llibreries gràcies a la bona literatura. Cal saber trobar-lo per tal de gaudir-ne una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada