APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

JO CONFESSO, de Jaume Cabré

Obra magna de Jaume Cabré, després de tants anys de silenci, després de la gran Veus del Pamano, ha trigat 8 anys a escriure aquesta obra, que ha arribat a les llibreries a principis de setembre, i que gràcies al màrqueting i al nom de l’autor, ha aconseguit rècords de vendes en només una setmana.

Ara que ja fa poc més de 15 dies que va sortir a la venda l’editorial ja enceta la tercera edició. Estem parlant de 18.000 exemplars a la primera edició, 5.000 a la segona i ara en aquesta tercera n’editaran 10.000 còpies més.

En uns moments en què només es parla de crisi econòmica, llegir aquestes xifres és d’agraïr per l’esforç de tots i cada un dels lectors que no s’han deixat perdre l’oportunitat d’adquirir un bon llibre com aquest. I aquells que encara no l’heu llegit no us espanteu per les mil pàgines que té, perquè gaudireu, aprendreu us enriquireu amb la narració però sobretot amb l’excel•lent literatura d’un autor tan consagrat com és Jaume Cabré.

A través del personatge d’Adrià Ardèvol, un nen superdotat, fill d’una família burgesa, faltat de l’amor dels seus pares i ple de curiositat, sobretot pels objectes que col•lecciona el seu pare, en especial un valuós violí del segle XVIII, la història del qual exerceix de nucli central de totes les trames de l’obra. Cabré ens narra un ambiciós tractat sobre el mal durant més de 600 anys per tot Europa que en el moment de més esplendor Cabré aconsegueix unir en un sol paràgraf (pàgina 794) accions paral•leles fetes per l’inquisidor Nicolau Eimeric (s. XIV), el comerciant Ali Bahr (s. XIX), el frare dominicà belga Felix Morlin (s. XX) i el Sturmmbannführer Aribert Voigt, comandant mèdic d’Auschwitz.

Però Cabré, torna a utilitzar el mateix mètode narratiu que ja havia fet servir a les Veus del Pamano, però ara en la seva màxima expressió. En la mesura que ens explica la seva vida, hi introdueix la història de cada objecte(llibre, pintura, relíquia) que va anar adquirint el seu pare. I d’aquesta manera ens trobem dues històries barrejades al llarg de la novel•la: la vida d’Adrià Ardèvol i la història de tots aquests objectes que han anat marcant la seva vida. El més curiós de tot és que cada història és d’una època absolutament diferent i Cabré sap encabir-la a la perfecció al mig de la vida del protagonista.

Cal subratllar, per últim, l’excel•lent edició del llibre, a càrrec de l’editorial Proa, amb una portada magnífica i molt suggeridora.