A GUST AMB LA VIDA, d'Anna Gavalda

Després de dos anys d’espera per fi tenim aquí el nou llibre de l’escriptora francesa Anna Gavalda, A gust amb la vida. L’autora va començar publicant el recull de contes M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc, obra que a França va obtenir el premi Grand Prix RTL-Lire 2000 i la seva trascendència va ser tan gran que es va traduir a 36 llengües. Però aquí a casa nostra no va ser fins a la publicació de la novel.la Junts i prou, quan va aconseguir un èxit més que mereixedor. Dos anys després es publica El consol, just en el moment en que Junts i prou es traslladat al cinema on va tenir molt públic i bones crítiques.

Als lectors aficionats a la seva literatura ens ha agradat molt tornar a trobar una altra novel•la seva al mercat la qual no ha defraudat en absolut.

Acostumats a trobar-nos amb personatges tristos, un xic melancòlics, però amb ganes de tirar endavant, l’autora aquesta vegada ha creat una novel•la diferent de les anteriors. Aquesta és del tot estiuenca, jove, fresca, amb poques pàgines, fàcil de llegir i que atrau de seguida per la seva quotidianitat i humanitat.

En aquesta obra és el retrobament de quatre germans, en Simon, la Garance i la Lola, que just quan ha de començar la cerimònia d’un casament que intueixen que serà del tot avorrit, se’n van a buscar al seu germà petit Vincent, que treballa com a guia turístic en un antic castell.

D’aquesta manera deixen enrere les obligacions, els fills, la parella, el divorci i reviuran els feliços dies d’infantesa, on tots quatre feien les mil i una malifetes i seran capaços de recuperar la sinceritat i la complicitat perdudes.

LA MECÀNICA DEL COR, de Mathias Malzieu

Mathias Malzieu ( Montpellier, 1974 ) cantant del grup de pop Dionysos, és l'autor d'aquesta novel·la. La seva obra comprèn diversos títols amb els quals ha obtingut el reconeixement i l’èxit. La mecànica del cor, editada el 2009, ha estat reconeguda durant 20 setmanes com el primer supervendes a França. El cineasta Luc Besson n’ha comprat els drets cinematogràfics per fer-ne una adaptació en format d’animació amb la col•laboració de l’il•lustrador Joam Sfar. I és que aquesta petita obra mestra es mereix la difusió en tota mena de formats. L’amor, la nostàlgia, la tristesa amb l’esperança sempre present, la lluita sense defalliment, encoratgen a continuar llegint sense perdre una paraula.

Un dia d’abril de 1874, un dia de neu i gel, fred a més no poder, neix en Jack a casa la doctora Madeleine. El nen neix amb un defecte al cor, no sembla que pugui sobreviure i per aquest motiu és abandonat per la seva mare. La Madeleine sempre ajuda als cors espatllats i en aquest cas hi troba solució: implanta a en Jack un rellotge de cucut que li ajuda a portar el ritme del batec. El nen sobreviu i la doctora se l’afilla.

En Jack va creixent sota la vigilància de la Madeleine però amb tant de zel que pràcticament en Jack queda presoner de les condicions imposades:

- No tocar les agulles del rellotge implantat

- Dominar la ràbia

- No enamorar-se mai

Si trenca alguna d’aquestes normes el cor li pot fallar. Però com sempre passa, per aprendre s’ha d’errar, i en Jack s’enamora de la petita Acàcia, una ballarina andalusa que es troba actuant a Edimburg. És tant forta la passió que sent que ho abandona tot i la segueix cap Espanya.

És en aquesta recerca que la novel•la ens apropa a diversos personatges que van orientant i formant la vida d’en Jack. Sempre a punt de retrobar-se i sempre lluny d’ella. Totes les pàgines traspuen l’angoixa de l’amant, els entrebancs per apropar-se a la seva estimada. La Madeleine amb les condicions imposades no pot evitar que acabi sofrint per amor, perquè la vida és així.