Acaba d’arribar a les llibreries aquesta novel•la que, sense gaire ressò mediàtic, i amb un autor italià desconegut per la majoria de nosaltres, no crida massa l’atenció enmig de la immensa quantitat de títols que ens arriben en aquestes dates amb el Sant Jordi a tocar. Quan llegeixes la contraportada del llibre t’adones que no t’explica massa res del contingut, però aquest aflora amb una força colpidora a cada pàgina llegida.
Ho dic perquè és una novel•la bastant intimista, on els sentiments són sempre a flor de pell, i escrita amb una prosa molt agradable de llegir, molt planera, on l’autor ha trobat les paraules justes i adequades per explicar uns sentiments tant complexos de descriure.
Ens trobem amb la història d’un noi d’uns 30-40 anys, que en la plenitud de la seva carrera professional es troba que la seva vida personal ha estat mancada d’afecte, d’amor i de comprensió des de ben petit a causa d’un pare que només pensava en la feina. En aquest moment d’èxit s’adona que aquesta manca d’afecte li ha dificultat la seva vida personal i ens situa en el moment que la seva parella l’abandona per aquest mateix motiu. A partir d’aquí fa un flaixback intercalant capítols de la infantesa amb els capítols on ens explica el present, un moment crucial en la seva vida on intenta recuperar uns sentiments que ni sabia que existissin: s’adona que sí és capaç d’estimar, i ara (potser massa tard?) comença a lluitar per recuperar la dona que el va abandonar.
Una novel•la d’aquelles difícils de trobar, que en gaudeixes plenament en el moment de llegir-la, que se’t fa curta a mesura que van passant les pàgines i que un cop l’has acabada saps que se’t farà difícil trobar-ne una d’igual, que et faci sentir tot el que t’ha fet sentir aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada