Després de gairebé dos anys de sequera literària i de tenir els lectors en espera, Isabel Allende ens sorprèn amb un nou llibre, aquesta vegada absolutament diferent dels anteriors. L’autora ha volgut donar un gir radical a la temàtica dels seus llibres que ja estàvem tant acostumats i ara ens trobem amb aquesta novel·la tan dràstica, tan dura, però alhora amb el nivell literari de sempre.
La història comença en el moment en què Maya Vidal, de dinou anys, resident a Berkeley, Califòrnia, es veu obligada a abandonar-ho tot i a viure refugiada en una petita illa al sud de Xile.
A mesura que passen les pàgines ens fa adonar del motiu del seu exili: a causa d’un trauma que pateix als 15 anys, la seva vida fa un gir radical, deixa de preocupar-se per la seva vida, i comença a consumir tot el que li ofereixen.
Però la novel·la no és només això. L’autora l’ha estructurat de manera que anem llegint els capítols de la Maya Vidal addicta, i els capítols on resideix a Xile, ja rehabilitada.
Aquests darrers ens mostren una realitat absolutament diferent: un poble petit on tothom es coneix i s’ajuda, on les coses materials no tenen massa valor, on els productes s’intercanvien per altres productes, on la gent desconfia de la medecina a favor de la medecina basada en productes naturals. En aquest poble és on la protagonista es retroba gràcies a la bondat i a la manera de fer de tots els que l’envolten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada