APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

dimecres, 21 de setembre del 2011

L'ACABADORA, de Michela Murgia

Fa pocs mesos, quan tot just ens estàvem recuperant del Sant Jordi, de la gran quantitat de llibres que es publiquen en aquelles dates, va aparèixer aquest llibre sense massa ressò, però és d’aquells que només de tenir-lo a les mans t’impedeix apartar-te de la lectura. Penso que és una sort aconseguir trobar-lo entre les lleixes de la llibreria, només el títol ja suggereix molts significats i molts interrogants. L’edició, molt bona, també hi juga un paper important; és d’aquells llibres que no pots deixar escapar, i per tant, no pots parar de recomanar.

És una novel•la molt sorprenent, sobretot per la temàtica que tracta. El llibre, ambientat als anys cinquanta en un petit poble de Sardenya, molt tancat i amb uns costums molt arrelats, ens narra la història de la Maria Listru, una nena de sis anys, amb tres germanes grans i la mare vídua sense recursos; en aquell moment la modista del poble, una senyora amb més possibilitats econòmiques s’ofereix a fer-se càrrec de la nena i se l’emporta a casa seva; un fet gens traumàtic per ella, ja que la nova mare li ofereix tot el que no tenia amb la seva, de totes maneres els mesos de més feina torna a casa seva per ajudar-los.

Aquest només és el tema inicial de l’obra, però cal remarcar que ens trobem davant d’una novel•la no massa extensa però si amb una gran qualitat literària. No és cap obra escrita per encàrrec, ni amb la intenció de guanyar premis, encara que a Itàlia els ha guanyat tots.

Al marge de tot allò que ens crida l’atenció –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda als malalts a ben morir, els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa.

dimarts, 13 de setembre del 2011

EL CUADERNO DE MAYA, d'Isabel Allende

Després de gairebé dos anys de sequera literària i de tenir els lectors en espera, Isabel Allende ens sorprèn amb un nou llibre, aquesta vegada absolutament diferent dels anteriors. L’autora ha volgut donar un gir radical a la temàtica dels seus llibres que ja estàvem tant acostumats i ara ens trobem amb aquesta novel·la tan dràstica, tan dura, però alhora amb el nivell literari de sempre.
La història comença en el moment en què Maya Vidal, de dinou anys, resident a Berkeley, Califòrnia, es veu obligada a abandonar-ho tot i a viure refugiada en una petita illa al sud de Xile.
A mesura que passen les pàgines ens fa adonar del motiu del seu exili: a causa d’un trauma que pateix als 15 anys, la seva vida fa un gir radical, deixa de preocupar-se per la seva vida, i comença a consumir tot el que li ofereixen.
Però la novel·la no és només això. L’autora l’ha estructurat de manera que anem llegint els capítols de la Maya Vidal addicta, i els capítols on resideix a Xile, ja rehabilitada.
Aquests darrers ens mostren una realitat absolutament diferent: un poble petit on tothom es coneix i s’ajuda, on les coses materials no tenen massa valor, on els productes s’intercanvien per altres productes, on la gent desconfia de la medecina a favor de la medecina basada en productes naturals. En aquest poble és on la protagonista es retroba gràcies a la bondat i a la manera de fer de tots els que l’envolten.