APUNTS LITERARIS

Espai dedicat als llibres, amb crítiques, recomanacions i suggeriments que esperem siguin d'utilitat per als lectors.

divendres, 14 d’octubre de 2011

LA INSÓLITA AMARGURA DEL PASTEL DE LIMÓN / LA PECULIAR TRISTESA DEL PASTÍS DE LLIMONA, d'Aimee Bender

Ens trobem davant de la primera novel·la traduïda tant al català i al castellà d’aquesta autora nord-americana. Només de llegir la contraportada ja veiem que no es tracta d’una novel·la qualsevol. Tant la portada (més encertada la castellana que la catalana) com el títol ja ens crida perquè l’escollim per llegir-l’ho.
Ens explica la història d’una nena que a partir del seu novè aniversari, en el moment de menjar-se el pastís de llimona que li ha fet la seva mare, s’adona que perceb els sentiments de les persones a través del que han cuinat en el moment que ella ho tasta.
A partir d’aquest moment, comença una vida molt difícil per la Rose, perquè s’adona de la tristesa i de la insatisfacció de la seva mare, dels amargs sentiments de la cuinera de l’escola, o fins i tot dels seus sentiments més ocults en el moment que es menja un plat cuinat per ella mateixa. A partir d’aquí, veiem créixer la Rose enmig d’aquest fet que no pot controlar, i també una recerca que s’acaba en el moment que descobreix quin és el menjar que li produeix més satisfacció o menys tristesa.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

D'ACER, de Silvia Avallone

Ens trobem davant de la primera novel·la d’una jove autora italiana de 26 anys, guanyadora del premi Campiello d’Opera Prima i finalista del premi Strega, la qual cosa ha propulsat l’èxit de l’obra, la traducció a quinze llengües, i està en via d’adaptació al cinema.
És una novel·la social, que ens explica la història de l’Anna i la Francesca, que amb catorze anys no es saben avenir dels canvis en la seva vida, en un moment en què tot el que els envolta canvia d’un dia a l’altre i es troben amb la disjuntiva d’amagar-se o exposar clarament i descaradament la seva bellesa i utilitzar-la per destacar.
Decideixen lluitar per buscar i aconseguir una sortida, per accedir allà on els somnis els indiquen. I per fer-ho utilitzen la seva bellesa i vitalitat. Tot, en un paisatge de fàbriques d'acer, alienes al pas del temps.
Però el descobriment veritablement terrible que faran l’Anna i la Francesca al llarg de les 400 pàgines de la novel·la és que el seu futur és com l’illa d’Elba que veuen des de la platja. És molt a la vora, però no hi aniran mai. Només hi van els turistes, a aquella illa, no els fills dels treballadors. En aquest sentit, la novel·la és un homenatge a la classe obrera, ja que les protagonistes viuen en un poble on tothom treballa a la fàbrica d’acer, i mirin on mirin, sempre hi troben la fàbrica que les fa recordar en quin món viuen.
L’autora ens acosta a una Itàlia perifèrica i industrial, molt allunyada dels edulcorats tòpics habituals, convertint la intensa amistat entre les adolescents protagonistes en una punyent i inoblidable metàfora sobre la recerca de la identitat plena de força, sensibilitat i maduresa.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

JO CONFESSO, de Jaume Cabré

Obra magna de Jaume Cabré, després de tants anys de silenci, després de la gran Veus del Pamano, ha trigat 8 anys a escriure aquesta obra, que ha arribat a les llibreries a principis de setembre, i que gràcies al màrqueting i al nom de l’autor, ha aconseguit rècords de vendes en només una setmana.

Ara que ja fa poc més de 15 dies que va sortir a la venda l’editorial ja enceta la tercera edició. Estem parlant de 18.000 exemplars a la primera edició, 5.000 a la segona i ara en aquesta tercera n’editaran 10.000 còpies més.

En uns moments en què només es parla de crisi econòmica, llegir aquestes xifres és d’agraïr per l’esforç de tots i cada un dels lectors que no s’han deixat perdre l’oportunitat d’adquirir un bon llibre com aquest. I aquells que encara no l’heu llegit no us espanteu per les mil pàgines que té, perquè gaudireu, aprendreu us enriquireu amb la narració però sobretot amb l’excel•lent literatura d’un autor tan consagrat com és Jaume Cabré.

A través del personatge d’Adrià Ardèvol, un nen superdotat, fill d’una família burgesa, faltat de l’amor dels seus pares i ple de curiositat, sobretot pels objectes que col•lecciona el seu pare, en especial un valuós violí del segle XVIII, la història del qual exerceix de nucli central de totes les trames de l’obra. Cabré ens narra un ambiciós tractat sobre el mal durant més de 600 anys per tot Europa que en el moment de més esplendor Cabré aconsegueix unir en un sol paràgraf (pàgina 794) accions paral•leles fetes per l’inquisidor Nicolau Eimeric (s. XIV), el comerciant Ali Bahr (s. XIX), el frare dominicà belga Felix Morlin (s. XX) i el Sturmmbannführer Aribert Voigt, comandant mèdic d’Auschwitz.

Però Cabré, torna a utilitzar el mateix mètode narratiu que ja havia fet servir a les Veus del Pamano, però ara en la seva màxima expressió. En la mesura que ens explica la seva vida, hi introdueix la història de cada objecte(llibre, pintura, relíquia) que va anar adquirint el seu pare. I d’aquesta manera ens trobem dues històries barrejades al llarg de la novel•la: la vida d’Adrià Ardèvol i la història de tots aquests objectes que han anat marcant la seva vida. El més curiós de tot és que cada història és d’una època absolutament diferent i Cabré sap encabir-la a la perfecció al mig de la vida del protagonista.

Cal subratllar, per últim, l’excel•lent edició del llibre, a càrrec de l’editorial Proa, amb una portada magnífica i molt suggeridora.