Fa pocs mesos, quan tot just ens estàvem recuperant del Sant Jordi, de la gran quantitat de llibres que es publiquen en aquelles dates, va aparèixer aquest llibre sense massa ressò, però és d’aquells que només de tenir-lo a les mans t’impedeix apartar-te de la lectura. Penso que és una sort aconseguir trobar-lo entre les lleixes de la llibreria, només el títol ja suggereix molts significats i molts interrogants. L’edició, molt bona, també hi juga un paper important; és d’aquells llibres que no pots deixar escapar, i per tant, no pots parar de recomanar.
És una novel•la molt sorprenent, sobretot per la temàtica que tracta. El llibre, ambientat als anys cinquanta en un petit poble de Sardenya, molt tancat i amb uns costums molt arrelats, ens narra la història de la Maria Listru, una nena de sis anys, amb tres germanes grans i la mare vídua sense recursos; en aquell moment la modista del poble, una senyora amb més possibilitats econòmiques s’ofereix a fer-se càrrec de la nena i se l’emporta a casa seva; un fet gens traumàtic per ella, ja que la nova mare li ofereix tot el que no tenia amb la seva, de totes maneres els mesos de més feina torna a casa seva per ajudar-los.
Aquest només és el tema inicial de l’obra, però cal remarcar que ens trobem davant d’una novel•la no massa extensa però si amb una gran qualitat literària. No és cap obra escrita per encàrrec, ni amb la intenció de guanyar premis, encara que a Itàlia els ha guanyat tots.
Al marge de tot allò que ens crida l’atenció –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda als malalts a ben morir, els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa.
1 comentari:
Doncs en prenc nota, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada